Studium (sacerdoci)

studium era un dels tres pilars juntament amb l'imperium i el sacerdotium on es va assentar la cultura llatina a partir de l'edat mitjana.[1] El studium, molt més que el sacerdotium o el imperium, representa una cosa merament abstracte. Com tot aquest poder sacerdotal té el seu cap visible i la seva font a la ciutat dels set turons, i com tota autoritat secular va ser mantinguda pel Sacre Imperi Romanogermànic, tot el coneixement que va emanar de l'Església es remunta finalment al seu cap, a les grans universitats, principalment la Universitat de París.[2]

Després de la Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la creació dels diferents regnes a Europa, els tres pilars foren introduïts per primera vegada per un escriptor alemany medieval, Alexandre de Roes a Colònia al segle xiii.[3] en el seu tractat escrit a RomaDe praerogativa Imperii” lliurat al Papa Martí IV l'any 1281 escriu: "s'ha d'acatar la Providència de Déu que ha concedit als alemanys el Imperium, als francesos el Studium, i als italians el Sacerdotium".[4]

El tercer poder, el studium, no va ser incorporat com a tal a la història del món occidental fins al segle xiii.[5] Va ser com una reacció als altres tres poders per rebel·lar-se davant la cosa establerta. Tot el coneixement que va emanar de l'Església es remunta finalment al seu cap, a les grans universitats, principalment la Universitat de París.[2] La universitat es comença a dir studium, mentre sacerdotium és el poder del papa i imperium, l'emperador (posteriorment el rei), és a dir, les tres grans potències de l'edat mitjana, la Universitat de Paris, el papat i el Sacre Imperi Romà.

  1. Cerdà, J. ««Qüestions preliminars». Introducció a la literatura europea.». UOC [Barcelona], 2011, pàg. 6.
  2. 2,0 2,1 Rashdall, H. The Universities of Europe in the Middle Ages (en anglès). Oxford : Clarendon Press, 1895, p. 2. 
  3. Jordanus. De Jurisdictione Imperiali (en llatí). Basilleae, 1566, p. 307. 
  4. Villoslada, R. La universidad de Paris (en castellà). Analecta Gregoriana, p. 47. 
  5. Iynaga, A. Historia de la Universidad en Europa. Universidad de Valencia, p. 30.